ÁNGELA MERAYO

EL DESPERTAR DEL SER

Banys Àrabs de Girona

Juliol, agost i septembre

Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 19, diumenges de 10 a 14 hores

Inauguració, dimecres dia 9 de juliol de 2003 a 2/4 de 9 del vespre

merayo-2.jpg (11203 bytes)

merayo-3.jpg (17236 bytes)

Els mites són sistemes de símbols i els símbols són intermediaris imponents amb l’inaccessible. Però la mística és la lucidesa.

Salvador Pániker

merayo-4.jpg (20300 bytes)

ANGELA MERAYO sensibilitza continguts empremtats fort sotrac simbòlic reduint-los inspirada composició plàstica.

Suggerències bàsicament trasplantades "I.Ching – llibre de les mutacions" reclam filosofia xinesa (3000 anys a.n.e.); doctrina trigrames 3 segments paral·lels, quines diferents escissions ofereixen sèrie 8 incitacions ordenadores enllaç, compenetració individu – absolut.

Esplendid marc Banys Àrabs on 4 elements: aigua, terra, foc, aire resten bn presents, obra Angela Merayo defineix incitacions esotèrics fluids arrelats màgica tradició temps escapolits.

Qualitat, transparència cromàtica, pintures A.MERAYO (mur dreta entrada), més enllà ordinaris entorns copsa adient plasmació simbòlics significats.

Sobreabundor blancs fons quadres suposa principi, iniciació, immersió pretèrits arcans: ancestral presència sol-lluna, llum, foscor; laberints deslliurament secrets perduts; triangle (trinitat), definidor potencialitat creativa (trigrama); ying-yang identificació, complementació contraris tots seus aspectes, propòsits, antecessor surreal; traç esbiaixat, serpent expressiva energia terrenal-espiritual.

Paret frontal (des porta d’accés): evocació 4 elements font projecció hermètica, rectangle – doble quadrat, circumscripció Temple Salomó, mòdul construcció esglésies; 4 estacions afronten creu templera transmissora doctrina secreta; 8 trigrames línia contínua, seccionada representius cel, terra; seves respectives complementacions engendren 64 ( 6 + 4 = 10 ) exagrames determinants superació limitacions humanes, vessats desentrallament eurítmia univers.

Suma nombre 1 fins 10 (1-10) terreny complementació trigrames dóna sempre deu ( 1+9, 2+8, ...), addicció seguit números 1- 10 resulta 55, 5+5 altra volta 10, seva reducció 1+0=1, equivalent superació entrebancs, recobrada unitat (1), positivitat, rebutjada negativitat (0).

Ossiris, Dionisios foren esquarterats Seth, déu avern, atlants, respectivament, Crist fou torturat, crucificat; els tres baixaren inferns, manifestació diferents disparitats condició humana; resurrecció déus significa recuperació unitat, total conjunció atributs, sols pot assolir divinitat.

Atàviques escultures (sala freda), implorants esquemes (recinte tebi) estructures sala calenta – tres temperatures projectades – contrats pesat basament, mobilitat peces dalt, solida terra, lleugeresa aire, sofre-mercuri recerca sal projecció fi obtenir miracle transmutació alquímica: purificació, conversió metalls grollers, or, (semblant rituàlica oblació bany).

Immersió simbolisme nítides imatges, escultures ANGELA MERAYO incideixen vell principi oriental: "Perquè l’home assoleixi serenitat d’esperit, la felicitat, és necessari estigui en harmonia amb l’ocult"

JOSEP VALLES ROVIRA

ASSOCIACIONS CATALANA, INTERNACIONAL CRITICS ART.

merayo-5.jpg (20163 bytes)
 

 

 

ÁNGELA MERAYO

MEDITERRÀNIA

Museu Monjo

Camí Ral, 30

Vilassar de Mar

Del 12 de juliol al 3 d'agost

Horari: de dimarts a divendres de 5 a 8 del vespre

dissabtes d'11 a 2 i de 5 a 8

diumenges de 11 a 2

Inauguració, dissabte, 12 de juliol a les 8 del vespre

merayo-6.jpg (21952 bytes)

Oriental / Tècnica mixta sobre cartó / 116 cm x 86 cm

merayo-7.jpg (23848 bytes)

Estela de Tabuyo / Tècnica mixta sobre cartó / 116 cm x 86 cm

 

 

ANGELA MERAYO. REFLEXIONS I MEDITACIONS DEL PASSAT

 

"El passat és la terra de cascú

àdhuc del vianant explorador

d’un demà que es podreix sobtadament

bon punt s’aboca al finestral del temps.

 

Res no és nou, res no mor, tot és ahir."

 

Pere Quart

 

 

Aquestes paraules de Pere Quart provenen del llibre Economia, societat i canvi a la Catalunya prehistòrica dels arqueòlegs Jordi Rovira i Joan Santacana, en el que s’endinsen en tot allò que fa referència amb "els processos de canvi cultural que sempre implica tot estudi diacrònic de la història".

 

Tot això es pot relacionar amb l’obra d’Angela Merayo, que des de la vessant pictòrica mostra la connexió existent entre el món antic i l’actual. Un món en el que la mort –els megalits- i la vida –la transformació dels elements tel·lúrics- s’aproximen, encara que de manera circumstancial, en una mateixa obra mitjançant la pintura matèrica.

 

Angela Merayo sota el títol "Mediterrània" mostra tota una sèrie de símbols, formes geomètriques i materials petris – o que aparentment ho semblen -, que evoquen les diferents cultures que han poblat la Mediterrània: fenicis, ibers, grecs, romans, etc., i que han transformat el paisatge del nostre país, mitjançant el comerç, l’agricultura, les construccions, la religió o la mitologia.

 

Aquests aspectes els veiem d’alguna manera reflectits en cadascuna de les obres, on els megalits compleixen la funció de cambres funeràries, construïts a partir de la col·locació d’unes parets i un sostre amb grans blocs de pedra sense llavorar. Aquestes tombes megalítiques més simples es denominen dòlmens. En determinades parets dels dòlmens s’hi troben pintures, gravats i escultures, on es representaven diverses figures esquemàtiques –rostres, armes, etc-, elements geomètrics –espirals, rombes- , així com formes de caràcter realista, sempre depenent del lloc i de l’època en que han estat realitzades.

 

Angela Merayo planteja en les seves creacions pictòriques la dicotomia entre la forma i la matèria, sense deixar de banda el color, que tot i ser important, no és el principal protagonista. Primer apareixen diversos elements com creus, signes geomètrics i antropomorfes, cercles, mans, així com diferents tipus d’ideogrames, després sorgeixen altres aspectes que també es manifesten des de l’antiguitat i que estan relacionats amb la mort, com són les esteles amb motius abstractes. Aquesta preocupació existencial s’evidencia a partir de la idea de l’ alliberament suprem de l’individu, i que per a l’artista té un significat molt important, sobretot pel seu alt contingut simbòlic.

 

Respecte a la matèria, Merayo incorpora petites pedres, sorra i cartró, fet aquest que provoca un efecte visual considerable, sobretot per la idea de tridimensionalitat, al que s’uneix el recurs del grattage, originant per tant un relleu indicatiu de que la matèria es pot transformar i moure’s segons el desig de la pròpia artista.

 

És evident que el treball d’Angela Merayo és de difícil classificació, doncs tant el podem incloure en l’apartat figuratiu com en l’abstracte, tant se val, ja que allò important és l’anàlisi i reflexió que fa d’un tema històric, que esdevé essencial per conèixer millor com eren i es comportaven els nostres avantpassats, i que avui dia tenen el reconeixement de les avantguardes per la seva contribució a la cultura, i en conseqüència amb l’art. Només cal veure les obres de molts artistes del segle XX, que van ser influenciats per l’anomenat "art primitiu" (Picasso, Matisse, Miró, De Kooning, Millares,etc). Angela Merayo manifesta clarament que passat i present tenen moltes coses en comú, i això no hem d’oblidar-ho mai...almenys l’artista és conscient d’aquest compromís.

 

Ramon Casalé

Associació Internacional de Crítics d’Art

 

merayo-8.jpg (48223 bytes)

 

 

 

 

ANGELA MERAYO. REFLEXIONES Y MEDITACIONES DEL PASADO

 

"El pasado es la tierra de cada uno

incluso del transeúnte explorador

de un mañana que se pudre súbitamente

al momento se vuelca hacia el ventanal del tiempo.

 

Nada es nuevo, nada muere, todo es ayer."

 

Pere Quart

 

Estas palabras de Pere Quart provienen del libro Economia, sociedad y cambio en la Catalunya prehistórica de los arqueólogos Jordi Rovira y Joan Santacana, en el que se adentran en todo lo que hace referencia a "los procesos de cambio cultural que siempre implica todo estudio diacrónico de la historia".

 

Todo ello se puede relacionar con la obra de Angela Merayo, que desde la vertiente pictórica muestra la conexión existente entre el mundo antiguo y el actual. Un mundo en el que la muerte –los megalitos- y la vida –la transformación de los elementos telúricos- se aproximan, aunque de manera circunstancial, en una misma obra mediante la pintura matérica.

 

Angela Merayo bajo el título "Mediterránea"muestra toda una serie de símbolos, formas geométricas y materiales pétreos –o que aparentemente lo parecen-, que evocan las diferentes culturas que han poblado el Mediterráneo: fenicios, íberos, griegos, romanos, etc., y que han transformado el paisaje de nuestro país, mediante el comercio, la agricultura, las construcciones, la religión o la mitología.

 

Estos aspectos son los que vemos de algún modo reflejados en cada una de las obras, donde los megalitos cumplen la función de cámaras funerarias, construidos a partir de la colocación de unas paredes y un techo con grandes bloques de piedra sin labrar. Estas tumbas megalíticas más simples se denominan dólmenes. En determinadas paredes de los dólmenes se encuentran pinturas, grabados y esculturas, donde se representaban diversas figuras esquemáticas –rostros, armas,etc.-, elementos geométricos –espirales, rombos-, así como formas de carácter realista, siempre dependiendo del lugar y de la época en que han sido realizadas.

 

Angela Merayo plantea en sus creaciones pictóricas la dicotomía entre la forma y la materia, sin dejar de lado el color, que aún siendo importante, no es el principal protagonista. Primero aparecen diversos elementos como cruces, signos geométricos y antropòmorfos, círculos, manos, así como diferentes tipos de ideogramas, después surgen otros aspectos que también se manifestan desde la antiguedad y que estan relacionados con la muerte, como son las estelas con motivos abstractos. Esta preocupación existencial se evidencia a partir de la idea de la suprema liberación del individuo, y que para la artista tiene un significado muy importante, sobretodo por su alto contenido simbólico.

 

Respecto a la materia, Merayo incorpora pequeñas piedras, arena y cartón, circunstancia ésta que provoca un efecto visual considerable, principalmente por la idea de tridimensionalidad, al que se une el recurso del grattage, lo que origina un relieve indicativo de que la materia se puede tranformar y mover según el deseo de la propia artista.

 

Es evidente que el trabajo de Angela Merayo es de difícil clasificación, ya que tanto podemos incluirlo en el apartado figurativo como en el abstracto, aunque ello nos es indiferente, debido a que lo importante es el análisis y reflexión que hace de un tema histórico, que se vuelve esencial para conocer mejor como eran y se comportaban nuestros antepasados, y que hoy tienen el reconocimiento de las vanguardias por su contribución a la cultura, y en consecuencia con el arte. Sólo hay que ver las obras de muchos artistas del siglo XX, que fueron influenciados por el denominado "arte primitivo" (Picasso, Matisse, Miró, De Kooning, Millares, etc.). Angela Merayo manifiesta claramente que pasado y presente tienen muchas cosas en común, y ello no podemos olvidarlo nunca...al menos la artista es consciente de este compromiso.

Ramon Casalé

Associació Internacional de Crítics d’Art 

 

Català English Español Français Deutsch
A pàgina inici Home page A página inicio A page principale Home page